Micro relat – Alejandro Ros

No antenc molt el principi, però per el demés ma agradat.
Pablo Martínez

2º ESO C

Quan vaig obrir-la em vaig quedar molt sorprés, estaba plena de pols! No podía ser, no m’ho podía creure, tants anys d’esforç per a res? Però, de sobte, vaig vore una llum que emanava de dins d’aquesta; vaig buidar-la i quan vaig mirar d’on procedia la llum, em dormí, com si de magia es tractara.

Quan em despertí, el cap em feia molt de mal, ja no sabia què em va ocórrer el dia anterior. Aleshores vaig rebre un missatge que deia que ja havien trobat la caixa que estaba buscant des de fa cinc anys, la caixa màgica.

Ver la entrada original

Microrelat-Nerea Sáez

Tot va començar un vint-i-huit de desembre a les deu de la nit , mentre estava assegut enfront de la tomba de la meua mare.

Ja havía passat un any des d’aquella mort molt forta per a mi  i la meua germana, ja que el nostre pare ens va abandonar des que la meua germana naixqué.  La meua germana té només cinc anys i jo tinc déneu.

Em despertí gràcies al soroll de les campanes. Vaig anar a les golfes i em vaig sumergit en un mar de records de la meua mare. Fotos, era l’única cosa que quedava de Marie, ma mare. Un dolor intens es va apoderar de mi davant aquells records.

Micro relat – Alejandro Ros

Quan vaig obrir-la em vaig quedar molt sorprés, estaba plena de pols! No podía ser, no m’ho podía creure, tants anys d’esforç per a res? Però, de sobte, vaig vore una llum que emanava de dins d’aquesta; vaig buidar-la i quan vaig mirar d’on procedia la llum, em dormí, com si de magia es tractara.

Quan em despertí, el cap em feia molt de mal, ja no sabia què em va ocórrer el dia anterior. Aleshores vaig rebre un missatge que deia que ja havien trobat la caixa que estaba buscant des de fa cinc anys, la caixa màgica.

Micro Relat – Zaira Sanchez

Eren dos persones que es volien molt, i tenien pensat casar-se un dissabte dia dotze.

Va arribar el dia, estaven tot els invitats esperant, les campanes sonant i tots entusiasmats per la gran boda. Arribà l´home i després d´uns instants va arribar la dona. Es van posar cara a cara, quan la dona apunt de declarar el «sí, vull» va sentir un gran dolor pel cos quan va caure a terra; tots es van quedar bocabadats, horrorizats pel que estava ocorrint. Van anar els metges i van fer tot el que van poder fer, però va ser tard , ja no estava amb ells. L´home no es va creure el que estava passant, es va quedar sense res. Era ella la seua vida, la seua continuitat. Va passar una setmana i va anar al cementeri a veure la tomba de la seua dona, amb les llàgrimes en els ulls va posar-li un ram de flors al costat. A pocs dies d´aixó va tornar una altra vegada a veure-la . La tomba de la dona ja no estava, ni hi havia cap rastre de les seues flors. Tot era molt increible.

Micro Relat – Esther M

Mirava cap al cel, la lluna, pujava ràpidament pel cel, la meua àvia mirava les fotos recordant tot el que havia fet abans de la mort del seu espós, se n´anà al lloc més pròxim com feia amb ell. Va fer les maletes sense dir-ho a la seua família i se n´anà a altre lloc per a fer una vida nova …

Microrelat-Hugo B

Pareix més un resum que un microrelat, pareix el resum d´una película de misteri.

2º ESO C

Eren les dotze de la nit , hi havia uns xiquets jugant a futbol; de sobte, van escoltar les campanes i es van espantar, però van seguir jugant a futbol. Quan van llançar la pilota , s`en van anar a un bosc que hi havia al costat, els xiquets van anar a per la pilota i es van endisar en el bosc. Els tres xiquets tenien molta por. Van veure al fons com si hi haguera un cementeri. Els xiquets van entrar i van veure una tomba oberta, i quan es van apropar a la tomba, van veure que hi havia una habitació i en mig hi estava la pilota. Els xiquets es van estranyar que la pilota estiguera dins d`una tomba, i quan es van anar del cementeri, a un xiquet dels tres, li va entrar un dolor a l`estómag i cada un dels xiquets es van anar a…

Ver la entrada original 11 palabras más

Microrelat-Hugo B

Eren les dotze de la nit , hi havia uns xiquets jugant a futbol; de sobte, van escoltar les campanes i es van espantar, però van seguir jugant a futbol. Quan van llançar la pilota , s`en van anar a un bosc que hi havia al costat, els xiquets van anar a per la pilota i es van endisar en el bosc. Els tres xiquets tenien molta por. Van veure al fons com si hi haguera un cementeri. Els xiquets van entrar i van veure una tomba oberta, i quan es van apropar a la tomba, van veure que hi havia una habitació i en mig hi estava la pilota. Els xiquets es van estranyar que la pilota estiguera dins d`una tomba, i quan es van anar del cementeri, a un xiquet dels tres, li va entrar un dolor a l`estómag i cada un dels xiquets es van anar a la seua casa pensant perquè la pilota estava dins d`una tomba.

Microrelat-Raquel C.

Hi havia una vegada un xic que vivia a un poble molt xicotet, el seu pare ja estava a la tomba i ell s’hava quedat sol en la vida. El seu pare havia mort del dolor; no sabien quin dolor, però el xic pensava que l’havien assassnat. Ell va investigar i va descobrir que havia mort escoltant les campanes. Per a saber què passava quan sonaven les campanades, es va quedar a escoltar-les. De sobte un home va aparéixer  quan son sonaven i ell es va quedar de pedra quan va veure que, el seu pare no estava mort. El xic va anar corrent al seu pare i s’adona que no era real, la seua ment l’havia enganyat, però gràcies a això va descobrir que el seu pare havia mort de les campanades l’havien fet alucinar en què ell era mort i que s’havia mort de dolor.

Microrelat-Alberto M

«LA CAIXA»

---

 

Hui s’ha anat el meu pare de viatge. Em va dir que en portara bé i ajudara a la mare a fer les seues tasques.

Els pares em tenien prohibit anar al despatx que se situava a les golfes de la casa. Tramaven alguna cosa i jo el volia descobrir. A la nit després d’ajudar a la mare, vaig agafar una llanterna.

Vaig fer com que estava dormint i quan la mare es va ficar al llit, vaig anar com un ninja a la golfa de la casa. Quan estava allí, hi havia una caixa gran i brillant, la vaig obrir i, en una lletra gran posava: «et van dir que no pujares.»El xiquet es va quedar bocabadat tota la nit.

Microrelat-Pablo M.

          La lluna pujava ràpidament pel cel. Quan de sobte vaig veure que estaven fent la loteria al televisor. Mai m´havia tocat, però jo confiava en què em tocara. Vam fer un anunci abans de continuar i aní a la cuina per a menjar alguna cosa i quan vaig obrir la nevera, una botella de vi em va caure al cap.

          Em vaig despertar quasi a l´instant, hi havia uns cristalls al sòl, però l´important era que en la televisió van posar el resultat de la loteria, m´havia tocat! Estava tan content que em vaig anar a dormir al minut. Em vaig gitar i m´adormí.

          De sobte, al matí següent em vaig despertar a l´hospital envoltat d´amics i familiars. Quan m´havia colpejat amb la botella m´havien descobert i me´n van llevar un tumor. No havia guanyat la loteria, però, havia tenit un colp de sort!